-
La Comunitat Valenciana és l’autonomia amb més formacions d’este tipus a escala nacional, amb presència en tot el territori
-
La gestió d’este bé d’interés cultural serà a càrrec de la Federació d’Orquestres i Rondalles de Pols i Pua de la Comunitat Valenciana i de les formacions associades a grups de balls tradicionals o actes festius
La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació ha iniciat l’expedient per a declarar com a bé d’interés cultural (BIC) immaterial la tradició de la música popular valenciana materialitzada per les orquestres i rondalles de pols i pua de la Comunitat Valenciana.
L’objectiu d’esta mesura és protegir este tipus d’agrupacions musicals que compten amb un gran arrelament en la cultura popular de la Comunitat Valenciana, presents en pràcticament tot el territori, la qual cosa mostra l’èxit a escala nacional en perdurar en el temps i estar integrat dins de les tradicions musicals i populars del poble valencià.
La seua declaració com BIC es concretarà en diferents accions de protecció, promoció i estudi com la realització de labors d’identificació, descripció, investigació, estudi i documentació amb criteris científics d’esta manifestació musical característica de la cultura popular valenciana.
Per a fer-ho, s’incorporaran els testimoniatges disponibles a suports materials que garantisquen la seua protecció i preservació i es vetlarà pel normal desenrotllament i pervivència d’esta manifestació cultural, a més de tutelar la conservació dels seus valors tradicionals i la seua transmissió a les generacions futures.
El terme rondalla té el seu origen en la funció que originalment tenien estos grups de corda pinçada, que era ‘rondar’ i amenitzar de manera popular les diferents festes de l’any.
Estes agrupacions actuen acompanyant la celebració de festes populars i esdeveniments culturals en cada un dels pobles, com a suport d’usos i costums respectant la idiosincràsia pròpia de cada població entre les particularitats.
Amb la creació en 1995 de la Federació de la Comunitat Valenciana, gran part d’estes rondalles (les de més grandària) van passar a dir-se orquestres de pols i pua, i este era el cas de les agrupacions que comptaven amb un gran nombre de músics i el seu so era orquestral, mentres que els grups més reduïts que acompanyaven cors o grups de ball van mantindre la denominació original.
Per tant, les orquestres són agrupacions musicals que utilitzen instruments de cordes pinçades, bandúrria, llaüt, mandolina, guitarra i contrabaix, mentres que en el cas de les rondalles de música tradicional la base es compon de bandúrria, llaüt, guitarra i guitarró, acompanyats a més d’altres instruments com a flauta, violí o trombó, i estan oberts a més instruments.
En concret, les orquestres de cordes pinçades tenen una formació mitjana amb una plantilla de 4 bandúrries, 4 mandolines, 4 llaüts, 6 guitarres, un contrabaix i un instrument de percussió, reforçat ocasionalment amb instruments de fusta o corda fregada, així com d’altres instruments com arxillaüt, llaudí i les seues variants.
Per la seua part, les rondalles tenen una configuració més variada i en moltes ocasions mixtes amb alguna flauta o violí, si bé la configuració bàsica està composta per guitarra, bandúrria i llaüt juntament amb el característic guitarró.
La Comunitat té el major nombre d’orquestres i rondalles d’Espanya, la qual cosa les convertix en un model que cal seguir i potenciar. Així, estes agrupacions musicals estan estretament vinculades a la celebració de diferents manifestacions culturals i celebracions de tota índole al llarg de l’any. A més, tenen escoles musicals que oferixen formació periòdica seguint el calendari escolar, la qual cosa garantix el seu futur.
La gestió d’este BIC serà a càrrec de la Federació d’Orquestres i Rondalles de Pols i Pua de la Comunitat Valenciana i de totes les orquestres i rondalles associades a grups de balls tradicions o actes festius d’arrelament popular valencià, que seran els que decidiran sobre aspectes materials i immaterials així com sobre el desenrotllament de la manifestació cultural.
Dins de la Federació estan integrades 74 agrupacions de les tres províncies a les quals se sumen grups acompanyats per rondalles que formen part de la Federació de Folklore i de la Federació de Cors de la Comunitat Valenciana.
Història i difusió geogràfica
La història de les rondalles es prolonga durant diversos segles arrere i els seus orígens es perden en un passat en el qual es fonen el popular i el culte. Així mateix, el concepte actual de les agrupacions de corda pinçada està datat a finals del segle XIX amb la fundació en 1878 de ‘La Estudiantina Fígaro’, primer referent d’agrupacions de cordes pinçades de tipus orquestral.
En el cas de la Comunitat Valenciana, té les arrels en la fundació en 1897 de la ‘Rondalla de la Societat Coral el Micalet’, a la qual van seguir ‘La Wagneriana’ (1903) d’Alacant i ‘La Armónica Alcoyana’ (1915).
La música de corda pinçada compta amb un gran arrelament en tota la Comunitat Valenciana, en la qual la província d’Alacant és la més fructífera, amb agrupacions destacades tant per la seua qualitat com per la seua antiguitat com ‘La Wagneriana’, ‘La Armónica Alcoyana’, ‘La Paloma’ de Cocentaina i la ‘Batiste Mut’.
Així mateix, les províncies de València i Castelló destaquen principalment perquè tenen un gran nombre de rondalles integrades en grups de ball tradicions o associades a actes festius d’arrelament popular valencià, en les quals destaquen sobretot el ‘Grup de Danses Alimara’, i ‘Les Folies’ de Carcaixent.
